Últimament tinc por per les nits

Fa uns dies que fa un vent increïble. És incòmode caminar pel carrer, i pràcticament impossible caminar pel carrer i parlar amb el mòbil, a la vegada. Fa més fred; diuen que és un vent polar. Crec que hauré de treure de nou l'abric, i potser tornar als guants. Ja no em ve de gust tornar a l'hivern. M'agrada l'hivern, inclús porto bé la boira , però ara ja m'havia acostumat al solet, a l'escalfor de principi de primavera. Al sol que ja comença a calentar.

M'agrada sentir la brisa davant del mar, i l’aire suau. El vent d'aquests dies no m'agrada. Quan la casa està tranquil·la, en silenci, es senten sorolls als que no estic acostumada. A la casa de baix portegen portes mal tancades. No viu ningú i ningú les tanca. Al balcó del costat hi ha una bossa de plàstic que es mou bruscament i em recorda que hi ha un exterior i que les finestres no tanquen bé. A la casa del costat tampoc hi viu ningú, i ningú no treu la bossa.

Últimament , tinc por per les nits...

 

Lleida, 20 de març de 2007

5 comentarios

[JorGe - 22 de marzo de 2007 - 19:37]

Y a mí me hace más miedo las gente, en general... más cuanto más mayor soy, probablemente...
En cambio, el viento y las tormentas, mientras sepa que el techo aguanta, pues no tanto.

En cambio, esos ruidos, esos portazos, ese ulular... la melancolía que me dan... y más cuando estas sola en casa, nadie en tu cama, nadie en tu piso, nadie en tu cueva...

Tristeza...

Sí, puede ser miedo camuflado.

Claro, otros me pueden tener miedo a mí.

Libros no te faltan, la radio para hacer compañía, las estufas que no paren.. y ya volverá la primavera.

Un placer irte leyendo :)

[anniciared - 22 de marzo de 2007 - 17:01]

Ara si!!! Com molen les fotos!!! ole ole

[anniciared - 22 de marzo de 2007 - 08:26]

ànims mary!!! ara sembla que ja tens totes les fotos col·locades però jo en veig ni una.... jejejej

[roserete - 21 de marzo de 2007 - 17:07]

qui digui que no li fan por les nits de molt de vent o turmentes incontrolades que fan tremolar les finestres amb els seus trons, enlluernen més que els flaixos de les càmares als ulls i fan espetegar als vidres gotes més grans que monedes, és en realitat un bon mentider/a.
Així que Maria, cap problema, som porucs/gues, i què! almenys nosaltres ho reconeixem

[anniciared - 21 de marzo de 2007 - 13:31]

Ei!! Pues quin text més majo que ens has posat avui!!! No ets la única que tens por per les nits... es senten sorolls dels veïns, es seten tant a prop que és com si els tinguessis dins a casa i tot a les fosques... fa por...

A mi tampoc m'agrada que fagi aquest ventot perquè hi ha molt polen....jejeje

Besitos cripi!!!