lamary

Fa uns dies que fa un vent increïble. És incòmode caminar pel carrer, i pràcticament impossible caminar pel carrer i parlar amb el mòbil, a la vegada. Fa més fred; diuen que és un vent polar. Crec que hauré de treure de nou l'abric, i potser tornar als guants. Ja no em ve de gust tornar a l'hivern. M'agrada l'hivern, inclús porto bé la boira , però ara ja m'havia acostumat al solet, a l'escalfor de principi de primavera. Al sol que ja comença a calentar.

M'agrada sentir la brisa davant del mar, i l’aire suau. El vent d'aquests dies no m'agrada. Quan la casa està tranquil·la, en silenci, es senten sorolls als que no estic acostumada. A la casa de baix portegen portes mal tancades. No viu ningú i ningú les tanca. Al balcó del costat hi ha una bossa de plàstic que es mou bruscament i em recorda que hi ha un exterior i que les finestres no tanquen bé. A la casa del costat tampoc hi viu ningú, i ningú no treu la bossa.

Últimament , tinc por per les nits...

Lleida, 20 de març de 2007